6/07/2007

DIGUES PROU!



30 de maig de 2007, 12 i 17 minuts: Per uns instants Catalunya es va aturar. Els sismògrafs van enregistrar una gran tremolor. Josep Cuní, la màxima personalitat no electe de Catalunya (i que seria sempre “Català de l’any” si en un acte de modèstia que l’honora, no decidís presentar la gala) acabava de donar un cop de puny a la taula mentre un “PROU!” sortia de la seva boca fent callar a 3 votants del partit de Josep Anglada. Un cop d’autoritat que hagués acollonit al mateix Tejero aquell 23-F convertint la data en una sessió avorrida del congrés més. Ni grups antiavalots, ni tancs, ni Supernannys tirant gasos lacrimògens, ni hòsties.
Hi ha moments en que ha de ser un mateix qui es planti, qui no accepti més injustícies, qui digui “PROU!”:
PROU! a les desqualificacions
PROU! a la falta de respecte
PROU! a la xenofòbia i a la manca d’igualtat
PROU! a les mentides i al cinisme
PROU! dels polítics que s’aprofiten dels ciutadans
PROU! de tots aquells que fan augmentar el preu de l’habitatge
PROU! de que no es millori el transport públic, no hi hagi aparcaments i a més multi a la gent
PROU! de la Pilar Rahola que surt parlant i donant lliçons a tots el programes
PROU! d’haver de donar la nostra opinió amb missatges a mòbil a 1,20€ + IVA cadascun
PROU! del realitzador que no capta el cop de puny del Cuní i de les taules del IKEA que no l’haguessin aguantat
PROU! dels que van amb el cabell engominat cap endarrere
PROU! de la gent que quan plou porta paraigua i va per sota dels balcons mentre tu et mulles
PROU! i fa sol, les bruixes es pentinen

Per un mon millor, digues “PROU!”
Imprimeix, enganxa i protesta

-----------------

30 de Mayo de 2007, 12 horas y 17 minutos: Por unos instantes Catalunya se paralizó. Los sismógrafos registraron un gran temblor. Josep Cuní, la máxima personalidad no electa de Catalunya (y que sería siempre “Català de l’any” si en un acto de modestia que le honra no hubiese decidido presentar la gala) acababa de dar un puñetazo en la mesa mientras un “PROU! (basta!)” salía de su boca callando a 3 votantes del partido de Josep Anglada. Un golpe de autoridad que hubiese acojonado al mismísimo Tejero aquel 23-F, convirtiendo la fecha en una sesión aburrida del congreso más. Ni grupos antidisturbios, ni tanques, ni Supernannys lanzando gases lacrimógenos ni hostias.
Hay momentos en que tiene que ser uno mismo quien se plante, quien no acepte más injusticias, quien diga “BASTA!”
BASTA! a las descalificaciones
BASTA! a la falta de respeto
BASTA! a la xenofobia y la falta de igualdad
BASTA! a las mentiras y al cinismo
BASTA! de políticos que se aprovechan de los ciudadanos
BASTA! de todos aquellos que hacen aumentar el precio de la vivienda
BASTA! de que no se mejore el transporte público, no haya aparcamientos y encima te multen
BASTA! de Pilar Rahola que sale hablando y dando lecciones en todos los programas
BASTA! de tener que dar nuestra opinión con mensajes de móvil a 1,20€ + IVA cada uno
BASTA! del realizador que no captó el puñetazo de Cuní y de las mesas del Ikea que no lo hubiesen aguantado
BASTA! de los que van con el pelo engominado patrás
BASTA! de la gente que cuando llueve lleva paraguas y va por debajo de los balcones mientras tú te mojas
BASTA! un poco de pasta basta

Por un mundo mejor, di BASTA!
Imprime, engancha y protesta

1 comentario:

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.